poesia en veu de dóna

 
Me habían dicho que no existía

Me habían dicho que no hablara
Me habían dicho que no era buena
Me habían dicho que no valía
Que el amor no existía
Y que los golpes me los buscaba.
Me habían dicho que no preguntara
Que no soñara
Que no aguantara
Que las mujeres no pensaban
Que mi destino era la casa, la cama y la rabia
Me habían dicho que no podía
Que no debía
Que me quemaría
Que me odiarían
Y yo les creí
Y yo lo permití
Y yo lo cambié.

1. Penja una imatge representativa del poema.
 Resultat d'imatges de maltrato a la mujer
2. Tema del poema.
La violència de gènere cap a la dona
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 
Valía-->valor, precio
Soñara-->Imaginar cosas que parecen reales, mientras se duerme.
Quemaría-->Hacer arder una cosa o abrasarla con fuego
Creí--> Considerar o aceptar una cosa como cierta sin tener pruebas
 5. Opinió personal.
Aquest poema té tota la raó, els fan creure que són una merda i les tenen dominades, haurien de poder ser lliures i fer els que lis doni la gana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els neologismes i abreviacions

La dièresi

Elogi de viure