Comprensió escrita de setembre 20, 2017 LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda) Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia. -“ Ara ets lliure!” – va dir L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa. 1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies. ...
Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls. Avatar , dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic , Terminator , Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que,...
1. Ara te toca fer volar la imaginació per ser el més original i interessant possible. Has de fer una entrada totalment lliure. Pots tractar el tema que vulguis, que sigui del teu interès i l'has d'acompanyar d'imatges adients i representatives. A gaudir! “Estenc la mà” Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. M. Martí i Pol He triat aquest poema perquè es un poema que diu la veritat, que quan una persona se'n va al pricipi penses que serà el mateix, però després de un temps ten dones compte que era millor amb l'altre persona, i també ten dones compte de que l'anyores.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada