Avui
hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar
el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens
hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al
cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha
permès veure el món amb uns altres ulls.
Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha
aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara
que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma
de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat
l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè
esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al
principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova
forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.
Podríem dir que és una pel·lícula
de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran
història d'amor. És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la
realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que,
des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les
vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes
especials, també.
El que crida molt l'atenció és la
millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals,
la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència
desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més
d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva.
També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so
extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que
t'arribi per tots els sentits.
Tot i que la història que s'hi
narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan
diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al
militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al
capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior
entre tots els sers.
Hi ha un paral·lelisme amb el
món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els
indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents,
molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva
no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones.
El protagonista arriba a un nou
món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa
de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves
habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi,
de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.
Vos la recoman!!!
1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist que més t'hagi agradat.
El corredor del laberint, és una novel·la distòpica escrita per l'autor nord-americà James Dashner, com a primer llibre de la trilogia homònima.
En el 2013, 20th Century Fox va adquirir els drets del llibre i al setembre de 2014 va estrenar l'adaptació cinematogràfica homònima dirigida pel canadenc Wes Ball. Comercialment va resultar ser un èxit en taquilla, al recaptar més de 339 milions de dòlars mundialment, el que és deu vegades la seva presupuesto.
El Clar és un espai obert tancat per murs gegants plens de vegetació. Igual que Thomas, cap d'ells sap com ha arribat allà. Ni per què. Del que estan segurs és que cada matí les portes de pedra del laberint que els envolta s'obren i a la nit es tanquen. I que cada mes puja algú nou per l'ascensor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada