L'accentuació

 
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comitè                 mossèn                 cafè                        aprèn

entén                   puré                       alè                         pagès                    imprès

irlandès               cinquè                  només                    entès                    també

consomé             congrés               gairebé                   faré                       interés

això                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arròs                     cotó                      refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós

talòs                      gloriós                 repós                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avís

així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran

procés                 respòn                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telefon                           dèbil                     rèiem

escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu

fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengéssin

artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera

acadèmia           esglèsia               pertinent              ferèstega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xàssis                      èlit

xandall              mèdul·la             viking                    rèptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipà

isobara               missil                  futbol                     tèxtil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net té un os de la mà més llarg del què és normal.

2. Si ara em dius que si què vens a fer la volta al món no sé pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més son des que dorm com un soc ara que sap què no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat són un pel mes reduïts del què creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo què després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, què és dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te són i es passeja per la masia com una ànima què cerca repòs. Que hauriem de dir què ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat que férem haviem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algún problema mecànic? Com què no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió què li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques què pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, però només li ho sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, roda-mons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basilí per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita què un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el día què Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posà una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: què tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salmàn Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/