FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
El títol descriu el que sent la escritora, que ja ho deixa reflexat en tot el poema.
2. Explica en una paraula el tema del poema.
Mal
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
 Te un parell de rimes consonants però a la majoria del poema els versos van sense ritma. Número d'estrofes: 4       Número de versos: 25
3. Explica el significat de cada estrofa.
1r estrofa: Que un nin amb aqueixes condicions no es fàcil de veure      2n estrofa: El mal que tenen els nins.                                                    3r estrofa: Lo mal repartit que està el món i lo poc que ajudam totes les perones.                                                                                              4t estrofa:L'entorn en el que viven                                                                                          
4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
 Els nins pobres viven molt més malament que noltros, i per això hàuriem de fer un pensament i intentar-los ajudar en algo, perquè viven en unes condicions molt pèsimes i estàn envoltats per un constant perill.
5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.
 La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim. Pens que és una guerra dolenta, perque són dos bàndols que lluiten cada un pel que vol, però hi ha la població civil pen mitg. I això no hauria de ser així que els que lluitesin lluitin entre ells sense ficar a ningú pen mitg i es matin entre ells perquè ja duen més de 70.000 morts registrats.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els neologismes i abreviacions

Imatge
   1. Cerca informació sobre el que són els neologismes i explica'n els diferents tipus. Un neologisme és una  paraula de nova incorporació a una llenga. Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació  o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT  publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.     2. Cerca informació sobre les abreviacions : abreviatures, sigles, símbols i posa'n un exemple de cada una. Abreviatures : Una abreviatura és un tipus d'abreujament, és a dir, una convenció ortogràfica que escurça l'escriptura de cert terme o expressió, i consisteix en la representació escrita d'una paraula o g
Més informació

La dièresi

Imatge
EXERCICIS DIÈRESI 1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal. veina: becaina: raïm: fruita: geniüt: dia: saïm: consequent: transeünt: diurn: feina: ungüent: riu: aigua: cofoi: terraqui: maleïen: produia: boira: peüc: esmorteit: antiguitat: peulla: introduiu: almoina: proteina: joia: heroina: contribuïssin: taut: palauet: lluies: cafeina: 2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. tradueixo traduia tradueixi traduís traduim tradueixes traduies tradueixis traduissis tradueix traduíem traduíssim traduïu traduieu traduïssin 3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les. Lluís, països, aïllar, país , aïllament , veí , mania, traidoria , agraïes , genuí, llengua, beneí , produieu, beneida , lluïssor , juliol, fluidesa, viure , assiduïtat , Cain, descafeinat, veïnatge , accentua, diumenge 4. Poseu dièresi i/o accent en aqu estes paraules, si cal. trair arc
Més informació

Elogi de viure

Imatge
   ELOGI DE VIURE Estima el teu ofici, 6 la teva vocació, 6 la teva estrella, 6 allò pel que serveixes, 6 allò en què realment 5 ets un entre els homes, 6 esforça’t en el teu quefer 9 com si de cada detall que penses, 10 de cada paraula que dius, 8 de cada peça que poses, 8 de cada cop de martell que dones, 14 en depengués la salvació de la humanitat. 14 Perquè en depèn, creu-me. 6 Si oblidant-te de tu mateix 6 fas tot el que pots en el teu treball, 10 fas més que un emperador que regeix 12 automàticament els seus estats; 10 fas més que el qui inventa teories universals 14 només per satisfer la seva vanitat , 12 fas més que el polític, que l’ agitador , 12 que el que governa. 5 Pots desdenyar tot això 7 i l’ adobament del món. 8 El món s’adobaria bé tot sol, 11 només que cadascú 6 fes el seu deure amb amor, 7 a casa seva. 5 Joan Maragall 1. Penja una imatge representativa del poema.   2. Tema del poema. T'has de esforçar per el que t
Més informació