CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

 

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

El meu meu millor moment del dia és el vespre, ja que he acabat de fer tot el que havia de fer com anar a l'institut, anar a fer feina o l'entreno de futbol, el vespre és el moment que hem puc seure i descansar.

VESPRE

VESPRE, la teva llum alta i malalta es fon
com un bàlsam antic damunt el cos del món.
En el fons del teu pit ¡enyoro tantes hores
que no he viscut mai ! (Com els qui ja no són
i que s'estan, immòbils, a les rítmiques vores
d'un oceà oblidat i més que tu pregon...)

Vespre ¡que penetrants que són els teus calfreds,
els teus enyoraments malsans, les teves sets
sense nom ! El meu cor, fràgil llàntia nocturna,
tremola en la foscor, entre milers d'aquests
éssers que alcen el vol quan mor l'última espurna.
Sobre el meu front roent sento els teus besos freds.

¡ I que feble que sóc, Vespre, al fons del teu pit !
¡ Ah, que vingui de pressa la comprensiva Nit
a ungir amb oli d'oblit les secretes ferides !
Vespre, que feble sóc, que feble i que petit
al fons d'un oceà d'ombres, d'astres, de vides,

portant com un estigma damunt el front escrit
l'orgull, l'horror, el somni, l'odi — folles mentides.

Barcelona, 1935.