Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJZqdXwYAvPtD4N3pvCbxyuIfrrZf4sl9G8j_VnRhmeRDKhT-z9DFSwt47gIvaUM-w8-654nMxDz3zL-f67Nj_RWNiyit4JCERGvf7tMFIBaUv7PhYds50anhuE4bwJ3HFHxLK35Ec4W9N/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg


Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.


1. Tema del poema
Llengua
2. Contingut.
 El contingut es sobre el que estima la llengua (la autora).
3. Resum
Aquest poema xerra de la seva llengua, la compara amb la mar i els oceans, referint-se a que no es molt grossa, però té tot el que necessita per estimar-la i ser feliç.
4. Opinió personal
La meva opinió sobre aquest poema es que es curt, però s'expressa molt bé i s'entén el que vol dir l'autor, si t'hi fixes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els neologismes i abreviacions

La dièresi

Elogi de viure